L’altre dia, a la web “Atletisme.com”, vaig veure la següent notícia: “Segona Cursa Memorial Ramon Oliu a celebrar el proper 11-6-2006 a Cantonigros”. Em sorprèn, en primer terme, pel meu desconeixement de que en Ramon Oliu havia mort (e.p.d.), l’abril de l’any passat als EUA; en segon terme, em fa sentir una mena de neguit pel poc ressò que aquest fet ha tingut en la gran massa de corredors populars (oi que sí? I, som uns quants!). Això acostuma a passar en aquest país on coneixem millor la vida i miracles de persones sense ofici ni benefici, que d’altres que fan aportacions enriquidores a la societat, i en aquest cas, també altruistes cap al nostre esport.

Vaig pensar en aprofitar l’ocasió, amb l’auxili de la nostre “jove” pagina web, (modestament i amb els escassos coneixements que tinc), de compartir-los amb els meus companys i parlar d’aquesta figura que, segons els experts, és el referent més important de l’atletisme popular català i també del seu llibre “Essència del Córrer”.

A grans trets diré - pel que he llegit - que: nascut a Cantonigros (Osona) l’any 1923, després de voltar pel món amb la seva basta preparació científica, s’estableix l’any 1952 als EUA i desenvolupa el seu treball professional al servei de l’enginyeria, la docència... Entre d’altres mèrits va ser professor de Química a la Universitat i membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, escriptor, periodista, etc.

Ja de veterà entrà en el món del córrer, allà, al país on residia i on en aquells moments hi havia una activitat frenètica en aquest esport, sobretot en les especialitats de fons vinculades de les carreres populars, maratons, etc,- mentre que aquí encara estàvem a anys llum -.
Es constitueix doncs, en un practicant i apòleg que aprofita les estades a casa seva, a Catalunya, per divulgar aquest esport incloent, incorporant les dones a aquest tipus de curses, com a ell li agradava dir, obertes a tothom, sense distinció de sexe, edat, categoria, nivell, ...

Amb la resta d’amics organitzaren la que seria la Comissió Marató de Catalunya, arrel de la qual va sortir la 1a Marató de Catalunya (sembla que també va ser la 1a de tot l’estat), la de Palafrugell al 1978, i a partir d’aquí van rajar les següents Maratons de Barcelona, etc.
Fou artífex de la presència dels mítics equips catalans a la Marató de Nova York els anys 1977 i 1978, on van assolir, el primer any, ser els tercers classificats per equips internacionals, formats pels reconeguts i pioners Fernando Francisco, José Pro, Domingo Catalán, Jordi Jorba, Josep Molins, Matilde Gómez, Josep Padilla i Josep Mª Atentas, als que dedicà els seu llibre.

Se li deu molt en l’organització i divulgació a Catalunya de les curses pedestres però, a més de tot això, ha sabut transmetre, plasmar al paper les sensacions i els sentiments més íntims que s’experimenten en córrer. Testimoni d’això és “L’ESSENCIA DEL CÓRRER” escrit l’any 1979; 1a edició del qual, va ser totalment exhaurida i reeditada amb encert el 1999 per la FUNDACIÓ CAIXA DE SABADELL, amb motiu de la celebració del CENTENARI DE L’ATLETISME CATALÀ.

Us recomano la seva lectura, (jo no he pogut resistir la temptació de llegir-lo, primer com a lectura i una segona vegada amb més profunditat). En ell trobareu, no tant uns plans d’entrenament, exercicis, etc., - que també hi son i que per això ja tenim el nostre “Frasqui” -, sinó l’altra vessant, la de la divulgació de les bondats, físiques, de salut, emocionals... que aquest esport, el més simple i primitiu ens pot donar.
Ens corrobora que el córrer, tal com ho practiquem nosaltres, no és només un exercici físic sinó que es converteix en una activitat important en la nostra vida, en la nostre manera de ser, de pensar, ...

Bé, de tot això, d’aquestes sensacions, ja parlarem més endavant que això es fa llarg!