Sin ser experto en el tema, es fácil darse cuenta de la importancia que tiene la elección del material adecuado, para cada uno, en este tipo de pruebas. Durante siete días será tu compañero de viaje y no habrá posibilidad de cambiar o adquirir nada nuevo. Con lo que lleves te tienes que apañar.

Es importante recopilar todo con tiempo para ir probando, ajustando y domándolo a las necesidades de cada uno, o bien corregir y cambiar.

Dos factores principales te ayudan en la tría: la funcionalidad y el peso. También, claro está, el económico, que nos limita la elección y que deriva siempre en tener que cargar con unos cuantos gramos más.

Mi intención es salir con una mochila que no supere los 10 kg (incluida comida). A continuación os paso un detalle de todo ello. Continuar leyendo (Descargar pdf).

Toni Ortiz. Montcada, 05 de diciembre de 2009

Conoce más sobre la MDS'10

El pasado domingo 28 de octubre se celebro la III Cursa de la Dona de Barcelona, carrera popular que además de componente deportivo cuenta con el factor añadido de ser solidaria, pues con parte de la recaudación coopera aportando fondos para la Asociación Española contra el Cáncer.

Entre las 4.600 participantes, un numeroso grupo (todas las que pudieron) de atletas, madres y compañeras de la J.A.Montcada, formaron parte de la "marea naranja" que inundó las emblemáticas calles por donde discurrió.

La bondad del clima durante toda la mañana y el privilegio de tener a disposición este recorrido por la ciudad, con salida y paso bajo el Arc de Triomf, continuando por Ronda Sant Pere, Pl. de Catalunya, bajada por las Rambles, giro en Colón, todo su largo paseo, bordeo del Parc de la Ciutadella y enfilar la llegada hasta el punto de partida, hizo del evento una fiesta para corredoras y acompañantes.

En el terreno deportivo, en general, las atletas invitadas de élite no defraudaron, ganado la gallega María Abel, seguida de Teresa Pulido, destacando también la participación de la laureada María Vasco (medalla de bronce en 20 km marcha del último mundial) que hizo el trayecto como mejor sabe: marchando.

En cuanto a la participación de la JAM satisfacción para todas las participantes. Eso sí, Frasqui (entrenador de unas y consejero de otras) dejó ver su larga mano sobre todo en la carrera que hicieron las competitivas Aida y Sara; ver como estas atletas de tan solo 15 años iban siguiendo la estela de las profesionales nos lleno de orgullo. ¡Claro, no en vano fueron 1ª y 2ª clasificadas en su categoría!, desde luego como sigan así un día saldrán con el selecto grupo de atletas invitadas.

Totes les imatges de la matinal: Les dones de la JAM

Intentamos compartir desde aquí las sensaciones vividas en la Maratón de Ámsterdam, contadas desde el punto de vista de vivencia más que desde el resultado deportivo, analizado ya, certeramente, por Ildefonso en su artículo anterior. Aspecto que nos ha dejado muy buenas sensaciones, ya que sin llegar a hacer marca, nos hemos quedado bastante cerca de ella; para los tres (Ángel, Emilio y Toni) ha sido nuestro segundo mejor tiempo además de la satisfacción de haber asimilado muy bien los entrenamientos marcados por Frasqui. Llegir article complert aquí!

Crònica realitzada per Antonio O.P.

L’altre dia, a la web “Atletisme.com”, vaig veure la següent notícia: “Segona Cursa Memorial Ramon Oliu a celebrar el proper 11-6-2006 a Cantonigros”. Em sorprèn, en primer terme, pel meu desconeixement de que en Ramon Oliu havia mort (e.p.d.), l’abril de l’any passat als EUA; en segon terme, em fa sentir una mena de neguit pel poc ressò que aquest fet ha tingut en la gran massa de corredors populars (oi que sí? I, som uns quants!). Això acostuma a passar en aquest país on coneixem millor la vida i miracles de persones sense ofici ni benefici, que d’altres que fan aportacions enriquidores a la societat, i en aquest cas, també altruistes cap al nostre esport.

Vaig pensar en aprofitar l’ocasió, amb l’auxili de la nostre “jove” pagina web, (modestament i amb els escassos coneixements que tinc), de compartir-los amb els meus companys i parlar d’aquesta figura que, segons els experts, és el referent més important de l’atletisme popular català i també del seu llibre “Essència del Córrer”.

A grans trets diré - pel que he llegit - que: nascut a Cantonigros (Osona) l’any 1923, després de voltar pel món amb la seva basta preparació científica, s’estableix l’any 1952 als EUA i desenvolupa el seu treball professional al servei de l’enginyeria, la docència... Entre d’altres mèrits va ser professor de Química a la Universitat i membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, escriptor, periodista, etc.

Ja de veterà entrà en el món del córrer, allà, al país on residia i on en aquells moments hi havia una activitat frenètica en aquest esport, sobretot en les especialitats de fons vinculades de les carreres populars, maratons, etc,- mentre que aquí encara estàvem a anys llum -.
Es constitueix doncs, en un practicant i apòleg que aprofita les estades a casa seva, a Catalunya, per divulgar aquest esport incloent, incorporant les dones a aquest tipus de curses, com a ell li agradava dir, obertes a tothom, sense distinció de sexe, edat, categoria, nivell, ...

Amb la resta d’amics organitzaren la que seria la Comissió Marató de Catalunya, arrel de la qual va sortir la 1a Marató de Catalunya (sembla que també va ser la 1a de tot l’estat), la de Palafrugell al 1978, i a partir d’aquí van rajar les següents Maratons de Barcelona, etc.
Fou artífex de la presència dels mítics equips catalans a la Marató de Nova York els anys 1977 i 1978, on van assolir, el primer any, ser els tercers classificats per equips internacionals, formats pels reconeguts i pioners Fernando Francisco, José Pro, Domingo Catalán, Jordi Jorba, Josep Molins, Matilde Gómez, Josep Padilla i Josep Mª Atentas, als que dedicà els seu llibre.

Se li deu molt en l’organització i divulgació a Catalunya de les curses pedestres però, a més de tot això, ha sabut transmetre, plasmar al paper les sensacions i els sentiments més íntims que s’experimenten en córrer. Testimoni d’això és “L’ESSENCIA DEL CÓRRER” escrit l’any 1979; 1a edició del qual, va ser totalment exhaurida i reeditada amb encert el 1999 per la FUNDACIÓ CAIXA DE SABADELL, amb motiu de la celebració del CENTENARI DE L’ATLETISME CATALÀ.

Us recomano la seva lectura, (jo no he pogut resistir la temptació de llegir-lo, primer com a lectura i una segona vegada amb més profunditat). En ell trobareu, no tant uns plans d’entrenament, exercicis, etc., - que també hi son i que per això ja tenim el nostre “Frasqui” -, sinó l’altra vessant, la de la divulgació de les bondats, físiques, de salut, emocionals... que aquest esport, el més simple i primitiu ens pot donar.
Ens corrobora que el córrer, tal com ho practiquem nosaltres, no és només un exercici físic sinó que es converteix en una activitat important en la nostra vida, en la nostre manera de ser, de pensar, ...

Bé, de tot això, d’aquestes sensacions, ja parlarem més endavant que això es fa llarg!